TOMATINA

TOMATINA DE BUÑOL

La Tomatina és una festa del meu poble, Bunyol, en què els participants es llancen tomaques entre ells. Aquesta festa té lloc el darrer dimecres d'Agost de cada any, durant la setmana de les festes majors del poble. Justament amb les Falles, fogueres i Moros i Cristians, és una de les festes valencianes més conogudes internacionalment.

En 1945, durant una desfilada de gegants i capgrossos, uns jóvens que volien participar-hi organitzaren una baralla. Com que prop del lloc hi havia una parada de verdures i hortalisses, prengueren els tomàquets i els feren servir com a arma de llençar. La Guàrdia Civil hagué d'internvindre-hi per foragitar la barallar, i condemnaren els responsables a pagar les destrosses provocades.

A l'any següent, els jóves repetiren el mateix avalot, però esta vegada dugueren únicament les tomaques de sa casa. Encara que, any rere any, es repetia la baralla i la intervenció de la Guàrdia Civil, la festa hi quedà instaurada, encara que de manera no gaire oficial.

En 1950, l'Ajuntament acordà per primera vegada permetre aquesta activitat dins de les Festes Majors. A l'any següent, però, s'hi oposaren i facilitaren la detenció d'alguns dels participants. No obstant això, gràcies a la jpressió popular del poble, els detinguts foren posats en llibertat en poc de temps. A la fi la festa fou permesa, i al llançáment de tomaques s´hi afegiren altres costums, com ara ruixar amb aigua o, fins i tot, llançar els rivals a les fonts.

Enmig de la brega muntada, sovint els participants carregaven contra aquells que només observaven, fins i tot contra personatges de rellevància popular, la qual cosa provocà, una altra vegada la seua prohibició en 1957, sota càstig de presó. La resposta dels vilatans fou la celebració de l'enterrament de la tomaca", en què eixiren en processó amb una gran tomaca damunt d'un taüt dut a les espatlles, i acompanyats amb la banda de música del lloc amb mares fúnebres al pas.

En 1959, definitivament, l'Ajuntament autoritzà la Tomatina, i va decretar una sèrie de normes, bàsicament, que només es podrien llançar tomaques després del primer soroll d'un coet, i que finalitzaria en sentir-se el segon soroll. Entre 1975 i 1980 la festa fou organitzada pels Clavaris de Sant Luis Bertrán, i es van comprar quantitats significatives de tomaques, ja que abans cada participant duia les tomaques de casa seua.

Gràcies a la difusió als mitjans de comunicació, la festa es féu popular internacionalment, i des de 1980 l'Ajuntament proveïx les tomaques als partipants, que augmentes de nombre any rere any, així com les tones de tomaca utilitzades.