dimecres, 14 de juny de 2017

ADÉU CARLES !

Em dona molta pena despedirme de l' escola, perquè pensar que he estat allí nou anys de la meua vida i je tingut uns companys magnífics.

Com he passat cuasi tota la meua vida m'he acostumat a un hambient faniliar i ara, de repent, tinc que anar-me a un "super institut" que allí coneixere nova gent i mil millons de profesors nous, etc...

Per a mi els companys ha sigut una part molt important perque han estat en mi cuasi tota la meua vida i sempre les mateixes pesones, però els professors i professores encara que foren super dolents (que no ha sigut el meu cas), al final sempre els tens un poc de apreci, perquè al final a sigut com un pare o una mare que cuida de tu i de tots els teus companys.

He viscut tantes coses a l'escola que encara m'errecorde com jo i Laura pajavem la rampa d'infanti agafades de la maneta el primer dia, i cuan Enric feia cares rares cuan s'anfadava i ens ficava molts sudocus... O m'arrecorde molt bé el nostre primer carnestoletes vestits de cavernicoles i cuan alguns de la classe feiem el grup de dansetes valencianes. Després un moment molt important va ser quan va vindre la primera xiqueta de fora de l'escola, Aitana, nomes entrar a classe va començar a plorar fins a quedarse seca. I també el nostre primer any amb tauletes i el nostre primer teatre.... Han passat mil millons de coses des de el primer dia d'escola fins a avui.

Hem fa moltissíma pena anar-me de la escola i crec que l'escola per a mi es la meua segona llar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !