Ja havia arribat el gran dia, estaba pujant a l'avió quan... de sobte em varen tocar l'esquena, era l'especialista em va saludar i em va dir que li tenia que anomenar senyoreta Meli (de Melissa) i em va contar tot el que teniem que fer. A l'avió em va contar que estavem passant per la misteriosa seva de Yalo.
De sobte un soroll estrany sonava a l'avió, l'avió estaba caiguent.
Quan per fi estavem a terra, alguna persona em sacudia, vaig despertar i la senyoreta Meli em va contar que m'havia quedat inconscient uns minuts. Vaig obrir els ulls i vaig vore una immensa selva, era la misteriosa selva de Yalo!
Varem estar caminant una bona estona, quan vaig vore un gran mur de pedra on posava Yalo, també hi havia un encreuat, les paraules eren senzilles fins que varem llegar l'última definició: "Sóc molt fresqueta, tinc un color molt alegre i estic al vostre costat, qui sóc?
Vam estar molt de temps parlant i varem decidir que hi havia que posar "mar".
La resposta era correcta i va apareixer un passadís. Vam pasar pel passadís i vam vore la mar. Jo vaig pensar que hi havia que tornar a casa de manera que jo vaig agafar unes quantes branques de fusta, la senyoreta Meli s'encarregà de les cordes, entre les dos varem montar una barca on les dos estiguerem ben còmodes, teniem que estar allí molt de temps si voliem anar a Japó.
D'aquesta manera varem agafar rumb cap a Japó on podriem, per fi, investigar els pardals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari !