TINC POR A....

Jo tinc por a tres coses. Una d'elles, és a les persones.
Sona estrany, però és veritat.
Jo sé que un animal no va a anar a atacar-me així perquè sí. També sé que no va a venir un fantasma a posseir el meu cos. Tinc molt clar que un monstre no vol llevar-me la mortalitat, o que un pardal no va a voler picotejar-me. Però... I els humans?
Una persona humana pot fer qualsevol cosa. Puc anar pel carrer i que em rapten, o estar tranquil·lament a ma casa i que facen el mateix...
També una persona pot fer-te mal amb paraules. Es a dir, els monstres no existeixen, i els animals no parlen; en canvi, les persones sí ho fem (parlar i existir, les dues).
Amb lo llestos que som tots avui en dia, podem fer molt de mal a qui siga fâcilment.

Un altre por que tinc és a les altures. No a elles en concret, sinó a la sensació que em provoca estar a prop d'elles.
En qualsevol moment, qualsevol persona, a qualsevol part, por espentar-me i fer-me caure a lo que siga que hi ha baix.
També, si van més de dos persones, una pot espentar a l'altra, i jo, no sabria que fer.

I per últim, (menys mal), tinc por als passadissos oscurs i tenebrossos...
Exactament, em dóna por que algú aparega a l'altra banda del passadís, no vore-lo, i que em faça algo.
(El que també te que vore amb la meva por a les persones).

I, gràcies a deu, ja no tinc cap por més.