M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.

dissabte, 16 d’abril del 2016

POESÍA EN CASTELLÁ I EN VALENCIÁ

COCO
Tinc un amic molt xicotet
Canta i canta sense parar
Coco és un pardalet
al que li agrada jugar
Quan li faig la neteja 
Ell és va volant
I també em picoteja
mentre està piulant
Quan estic a l'escola
el trobe molt a faltar
per això quant torné a casa
feliç,el sent xiular
AMOR DE HERMANOS
Mi amor en tu corazón corazón
es como un gigante
que no cabe ni en tazón
ni en un elefante
Por mi amor constante
Te juro lealtad
Ayuda al instante
Y mucha felicidad
Mi amistad no tiene fin
nunca desaparecerá
aunque eres pequeñín
esto nunca desaparecerá

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !