M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.

dissabte, 12 de març del 2016

LA MEUA IAIA VICENTA

La meua iaia Vicenta:
La meua iaia Vicenta va nàixer el día 17 d'Abril de 1943. Era la segon de 2 germanes, nasquè en un barri d'Almesí, que es diu : Carrascalet. És un barri molt xicotet i tranquil. Quan era menuda, els carrers no estaven asfaltats, i els pins que hi han en la plaça, els acabaven de plantar.
Encara que li dien Vicenta tots l'anomenaven Vicentica. De mal nom la garrofera. Va fer pràcticament tota la seua vida en el Carrascalet, fins que es va casaramb el meu iaio, en 1967, el 1 de Gener, que se n'anà a viure a una altra zona d'Algemesí.
En 1972 va faltar son pare, al mes de Setembre i en 1975 se'n tornà a viure a casa sa mare, perquè estaba molt a soles i no volia que ho estiguera.
Tingué 4 fills, tots xicons, el major el tinguè en 1967, el segon el tinguè en 1969, el tercer (mon pare) en 1972, i el quart en 1982. En 1987 faltà sa mare. De jove estiguè treballant en Alemania, en una fabrica de gelats. I allí és on conegué a el meu iaio.
En 2004 es casà el seu tercer fill (mon pare amb ma mare). I a l'any següent (2005), va nàixer la seua primera neta (Jo!!!). Eixe mateix any, tres mesos després, faltà el seu home (el meu iaio).
La meua iaia em volia molt i me cuidava, ella era la que em duía a la guarderia, em donava de dinar i de berenar, em quedava amb la meua iaia a dormir en la meua cuna.
L'any en que passava a infantil  el 24 de juny de 2009 va morir. A l'any següent (2010) va nàixer la segon neta (la meua germana), encara que no la conegué. Els trobem molt a faltar, sobretot a la meua iaia que és la única que vaig conèixer,  i per tant la volia molt. Jo sé que sempre estàn al meu costat.
                             
                                                                      FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !