M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.

dilluns, 22 de febrer del 2016

Quin disparat!




(Música de capçalera)
Presentador:
-Bon dia a tots! Estem altra vegada en el canal explosiu, on mai es deixa d’emetre! en el teu canal favorit.
Hui presentem una història de ciència ficció.
(Música)

Corria l’any 3872 després de la conquesta d’Urà.
El Professor Plutono va crear el primer comandament universal per a controlar els objectes i el temps a distància.
Un dia, per la nit, quan dormia, va entrar un lladre dins del seu laboratori. Era el famós lladre Guant Blanc, conegut per haver furtat el diamant més valuós de l’univers, però ningú havia pogut atrapar-lo. Guant Blanc va pensar que amb eixe comandament es convertiria en el lladre més important de l’univers.
Guant Blanc va agafar el comandament sense problemes, però el que no sabia era que elas problemes arribarien a partir d‘eixe moment.
Va començar pressionant un botó i va fer que la banyera del seu veí es posara a volar i entrara per la finestra del seu apartament; es va col·locar en mig del saló i va començar a inundar-ho tot. Quin desastre! Va tindre que netejar-ho tot i inventar-se una raó per explicar qué havia passat al seu veí.
A l’endemà va tornar a provar, però aquesta vegada va fer-ho al camp per si de cas. Guant Blanc va tocar altre botó quan de sobte va vore com viatjava en el temps i va arribar a 3.872 anys abans, el dia de la conquesta d’Urà. Estava tot sol en un desert gelat, i allí no arribava ningú. Quin avorriment. Això de viatjar en el temps no era el que pareixia. Va tornar a pulsar un botó amb l’esperança de tornar al seu temps, encara que no ho tenia molt clar.
Va tindre sort i va aparèixer al camp un altra vegada.
Eixe aparell estava tornant-li boig. Havia que desfer-se d’ell!
Va nugarlo a una ratjola amb una nota i el va llançar a la finestra del laboratori del profesor Plutoni. La nota deia: “Aquest invent és un infern, te’l torne!”
Quan el professor Plutoni va llegir la nota es va partir de risa i va dir:
  • Segur que l’ha estat utilitzant per l’altra banda!
(Música)
Presentador:
  • I així acaba la nostra història de ciencia ficciò d’avui. Esperem que us haja agradat.
    Fins a la propera.
(Música)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !