M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.

dilluns, 22 de febrer del 2016

Fins sempre

Hola a tots i totes. Benvinguts a la ràdio explosiva. Anem a contar-vos una història de ciència ficció que es diu Fins Sempre. Gràcies.
Hola! Em dic Tom. Tinc 10 anys i visc a Madrid des de fa ja 5 anys. M'agraden nolt els extraterrestres i les naus especials. Són genials!
Tots a la meva classe em prenen per estrany i no tinc massa amics. Però a mi això no m'importa. Jo a soles em concentre en els meus amic els aliens.
Acabe d'arribar a l'escola, i he vist que hi ha un xiquet nou. De manera que, perquè no? Vaig a parlar amb ell.
 - Hola, em dic Tom. Com et dius tú?
- Hola Tom, em dic... Mmm... Zac.- Sóc jo o dudava del seu nom?
- Estàs segu que eixe és el teu nom? No ho pareixes! - Vaig dir rient.
- Mm... Sí sí. Sóc Zac.- Va dir ell amb cara, d'ensurt? Què extrany. Millor el deixe córrer.
- Doncs Zac, d'on eres?
- Sóc de... Mm... San Sebastiàn? Si això, San Sebastiàn.- Això és molt raro...
- Doncs bé Zac, vols que aquesta vesprada quedem a ma casa per fer els deures?
- Clar.
- Perfecte, vaig a classe, adéu!
- Adéu Tom.
Després de classe...
Ja estàvem a ma casa, i he arribat a la conclussió de que aquest xiquit és més peculiar que un alien verd! Que perquè? Li he preguntat si volia curasans de xocolata per a berenar i m'ha dit que no, qud gràcies. Que ell no sol berenar i que igualment no li agraden els dolços. Per a començar no betena. Lo qual respecte, però ja és bastant sospitós. I després no li agraden els dolços. A qui en aquesta maldita terra no li agraden els dolços? Deu meu, és rar de nassos! Però bé, encara cal fer els deures.
Ara mateix són les 18:13 i nosaltres eixim de l'escola a les 16:30. No sé si ho he mencionat, però tinvc un germà major. Es diu Alan. Té 16 anys. Que que té que vore ara? Pueds tot té que vore amb que Alan estava fent deures, em anat a vore'l, i Zac es sabia totes les respostes...
Estem a cinquè de primaria... Alan a quart d'ESO... O Zac es superdotat, o ve de Mart! Què tonteries dic? Segur que ve de Mart! Ara enserio, Zac m'asusta. En aquell moment me'n vaig anar cara a ell i li vaig soltar:
- Escolta Zac, ets un marcià? Vens de Mart? - Zac va començar a ficar-se molt roig i a sudar molt.
- N... No... Per... Perquè l'ho dius? - No m'ho podia creure, estava tartamudejant, m'estava mentint!
- Vull la veritat Zac.
- Està bé. Sóc un extraterrestre, el meu nom complet és Zackeronyus Aidranguany Dufour Satun, i vinc de Saturn, no de Mart, ha estudiar com és el col·legi a la terra.- Serà broma no? Com podia dir-ho amb tanta seguretat?
- Qu... Quan te'n vas! - Vaig dir amb una extranya barretja de por i curiositat.
- Hui a les 3 a.m.
- No te'n vages, per favor Zac! Encara que et conec de tan sols fa un dia, ets el meu únic i millor amic...- Tot era veritat.- Perfavor...- Vaig dir amb l'últim fil de veu qud em va quedar.
- Ho... Ho sent Tom.- Va dir ell capficat.
Després varem passar tota la vesprada parlant de Saturn i de la vida allí, fins que em vaig adormir...
Quan em vaig despertar, ja era l'hora d'anar a l'escola. Un moment, on està Zac? S'hauria anat sense acomiadar-se?
Vaig sentir ràbia, molta ràbia, volia acomiadar-me d'ell. Tant li costava? Vaig vore una nota, era seva, ficava:

Tom, ets un gran amic. Sempre et vaig a voler, una vegada al mes t'arribarà una botella amb una carta dins. No t'espantes, serà meva, val?
I que més dirte amic,
FINS SEMPRE TOM.
Zac.

Ja no sentia ràbia, que em passava? Per què plorava? En aquell moment vaiug sentir la necessitay de dir:
FINS SEMPRE ZAC, ET VUIC.
FI

I bé, ací acaba la meravellosa història Fins Sempre. Esperem que us haja agradat. I per més recordeu, a las 20:00 en la ràdio explosiva.


FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !